Tati

La mort de la Tatiana Sisquella m’ha tocat. Era com de la família. Però què dic! Si he viscut sol tots els anys que ens hem conegut. Sempre la havia dut penjada de l’orella quan tornava caminant molts dies de la feina a casa. O quan arribava a casa i desplaçava contundentment la soledat. Era, generalment, al final del programa de La Tribu. Però tinc la consciència que la petita família circumstancial que formàvem ella i la tribu i jo, caminador, no s’ha esberlat amb la seva marxa. Sí, em sembla sentir-la ara, tan lluny, com si estigués aquí.