Els dies passen i deixen la seva petjada.

He de veure el món a través de les esquerdes, 

dels esborranys, dels esvorancs, del que no he fet.

Tot el que llences torna, com un boomerang. 

Carregat del que recull i del que madura.

Torna per l’alegria i pel dolor.

El que tems és, a la vegada, el que et salva.

Junts, callats, units. Des d’un temps gairebé infinit.

Respectant l’instant.  Sabent-nos. Explicant-nos.