Matí

Ara el silenci de les últimes ombres de la nit, prenyades de calma, 
aquelles que anuncien el matí, se m'omple, 
per no sé quina estranya raó, d'uns versos de Joan Margarit. 


Dona de primavera

Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.